Plaça del President Lluís Companys

PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS

Situació: a la Serra del Mig, entre els carrers Processó i Camí Ral de Barcelona. El solar que ocupa aquesta plaça, s’hi van enderrocar les cases de Cal Graner. Actualment aquesta plaça, ja és del poble i properament es realitzarà el projecte i execució de la plaça tan reivindicada per tots els veïns de la zona. També aquest barri ha estat fruit de moltes tradicions i festes, com : el pessebre de Nadal, la festa dels Llums, la missa del Gall, la Sardinada, el naixement dels gegants de Sentmenat...

Data d’aprovació: maig de 1991

LLUÍS COMPANYS

Va néixer a El Terròs ( Urgell ) . Polític. Va cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on va fundar l’associació Escolar Republicana (1900). Va militar en la Unió Republicana. Va crear un nucli homogeni amb Francesc Layret i Albert Bastardas. Va col·laborar activament amb les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de les quals va ser-ne president de la secció política, l’any 1910. Va ser redactor en cap de La Barricada, l’any 1912, setmanari del Bloc Autonomista Català. Candidat a les eleccions municipals del 1913, al fet de perdre-les, va iniciar la crisi del reformisme, accelerada l’any 1914.

Companys, va prosseguir dins la Joventut Republicana de Lleida. L’abril del 1917, va constituir el Partit Republicà Català. Va ser elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona, l’any 1917. Va ser diputat per Sabadell. Va ser empresonat durant l’octubre de 1930.Va participar en la Conferència d’Esquerres, de la qual, va sorgir Esquerra Republicana de Catalunya. Va prendre possessió de l’alcaldia de Barcelona i des del balcó va proclamar la República a Catalunya.

El gener de 1934, va ser elegit President de la Generalitat de Catalunya, per Joan Casanova (president del Parlament), ja que Francesc Macià, havia mort. Va ser condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern radical-cedista de la República Espanyola. Va ser alliberat per la victòria del Front Popular ( al febrer de 1936), va ser elegit diputat pel Front d’esquerres de Catalunya, i va ocupar de nou la presidència de la Generalitat.

Desprès dels esdeveniments del juliol de 1936, es va instal·lar al despatx del cap de serveis de policia de Catalunya i va treballar a la resistència de Barcelona. A l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es va exiliar a França. Detingut per les forces del govern alemany, li va ser aplicada l’extradició a Espanya. Desprès d’un consell de guerra, va ser afusellat, el 15 d’octubre de 1940 al Castell de Montjuïc. Des del 1985, les seves despulles reposen, al Fossar de Les Moreres.